Comparteix:

Gestió del Talent i Tecnologia

Linea de recerca sobre Gestió del Talent.

Línia de recerca

Gestió del Talent i Tecnologia

La digitalització de la gestió de persones és una palanca de doble tall: la mateixa tecnologia que promet decisions més informades, justes i escalables pot introduir opacitat, biaix i erosió de l'agència humana. L'efecte net no el determina la tecnologia, sinó com es dissenya, es governa i s'integra en el context organitzatiu.

Aquesta línia estudia la gestió del talent en la seva intersecció amb la tecnologia, entesa no com una eina neutral que es limita a fer més eficients les pràctiques existents, sinó com una força que reconfigura activament què és el talent, com s'identifica, s'atrau, es desenvolupa i es reté, qui —o què— decideix sobre les persones, i com es redistribueixen el poder, la responsabilitat i el valor entre organització, gestors i treballadors. S'aplica a quatre objectes d'estudi, definits pel paper que la tecnologia hi exerceix:

  • La decisió sobre el talent, amb la tecnologia com a instrument analític.
  • La gestió del talent, amb la tecnologia com a agent que executa o coexecuta pràctiques.
  • El treball i el talent mateixos, amb la tecnologia com a força transformadora.
  • El mateix camp acadèmic, amb la tecnologia com a objecte i instrument alhora.

L'objectiu és doble: generar evidència empírica rigorosa i acumulativa —del mapatge del camp als mecanismes i a les condicions de frontera— sobre quan, com i per a qui la tecnologia crea o destrueix valor en la gestió del talent, i traduir aquesta evidència en marcs, instruments i guies aplicables a la funció de persones, a la direcció general i a la política organitzativa.

Lupa sobre un gràfic de barres: símbol de la línia sobre People Analytics

Línia 1

People Analytics i decisió basada en dades sobre el talent

Línia principal La tecnologia com a instrument analític

Investiga com l'anàlisi de dades de persones —descriptiva, predictiva i prescriptiva— influeix en el judici i la presa de decisions sobre el talent al llarg de tot el seu cicle (atracció, selecció, desenvolupament, acompliment, retenció i desvinculació), i sota quines condicions organitzatives la funció de People Analytics genera valor. Abasta tant l'eficàcia de la decisió informada per dades —qualitat, consistència, equitat— com la vessant organitzativa de la funció (maduresa, capacitats, legitimitat, relació amb la direcció) i les reaccions de les persones afectades per les decisions.

Frontera compartida: punt de trobada entre la línia de visualització i el storytelling de dades del Lab. El quadre de comandament de talent és l'artefacte on totes dues convergeixen.

Microxip: símbol de la línia sobre gestió algorítmica del talent

Línia 2

Gestió algorítmica del talent

Línia principal La tecnologia com a agent

Investiga la delegació de pràctiques de gestió del talent en algoritmes i sistemes d'intel·ligència artificial —cribratge i selecció, avaluació de l'acompliment, assignació de tasques, monitoratge, recomanació de desenvolupament i compensació— i les seves conseqüències per a l'organització, els gestors i els treballadors. Integra la perspectiva del disseny i la governança —ètica, retiment de comptes, repartiment d'autoritat entre l'humà i l'algoritme— amb la de les reaccions d'empleats i candidats: justícia percebuda, confiança, acceptació, resistència i benestar.

La seva tesi nuclear és que la gestió algorítmica introdueix tensions constitutives que no es resolen eliminant un dels pols, sinó governant-los:

Eficiència ↔ equitat Estandardització ↔ individualització Transparència ↔ opacitat Control ↔ autonomia

Cicle de fletxes al voltant d'una persona: símbol de la línia sobre transformació del treball i del talent

Línia 3

Tecnologia, transformació del treball i del talent

Línia secundària La tecnologia com a força transformadora

Investiga com la tecnologia —i en particular la intel·ligència artificial, inclosa la generativa— transforma els llocs de treball, les tasques i les competències, i com aquesta transformació reconfigura la gestió del talent: quins perfils esdevenen crítics o obsolets, com es requalifiquen les persones (reskilling i upskilling), i com s'atrau i es reté el talent en contextos intensius en tecnologia. Presta especial atenció al sector de les tecnologies de la informació i a les pimes tecnològiques, on l'escassetat de talent i l'asimetria davant els grans ocupadors aguditzen el repte.

Xarxa de nodes connectats: símbol de la línia sobre l'evolució del camp acadèmic

Línia 4

Evolució de la recerca en gestió del talent

Línia secundària La tecnologia com a objecte i instrument

Pren el mateix camp acadèmic de la gestió del talent com a objecte d'estudi: investiga la seva trajectòria intel·lectual, conceptual i metodològica mitjançant revisions sistemàtiques, bibliometria i science mapping, complementades amb mètodes computacionals —topic modeling, anàlisi de xarxes, processament del llenguatge natural—. Presta especial atenció als debats fundacionals encara oberts —què és el talent, les filosofies inclusives i exclusives, la tensió entre retòrica i evidència— i a l'emergència de la intersecció entre talent i tecnologia com a front de recerca.

Criteri de classificació

Les quatre línies es distingeixen per l'objecte sobre el qual es projecta la mirada i pel paper que la tecnologia hi exerceix, no pel tema. Això les fa mútuament excloents: un mateix context —per exemple, un procés de selecció amb IA— s'estudia en la línia 1 quan la pregunta versa sobre com decideix el gestor amb la informació que el sistema li proporciona; en la línia 2 quan versa sobre la delegació del cribratge en l'algoritme i les seves conseqüències; i en la línia 3 quan versa sobre com la IA redefineix el perfil que es busca.

Les reaccions d'empleats i candidats —justícia percebuda, confiança, acceptació— no constitueixen una línia pròpia: operen com a variables de resultat i com a condicions de frontera dins de les línies 1 i 2.